Fa temps que molta gent del Penedès està treballant per aconseguir la Vegueria del Penedès, formada per les comarques del Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès i la part de l’Anoia que se sent del Penedès.
Aquesta feina s’ha estat fent des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia (del Penedès), Penedesencs a títol individual, Ajuntaments de les Comarques, Consells Comarcals, altres institucions i organismes, sindicats, agrupacions empresarials, agrupacions culturals, esportives, empreses i la societat en general.
La nova llei de vegueries aprovada pel govern Tripartit de la Generalitat de Catalunya (PSC, ERC i ICV) ha considerat 7 vegueries i per tant la del Penedès no hi és.
A més al mateix temps han aprovat l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Hi ha hagut una confluència d’interessos, els PSC vol l’Àrea Metropolitana (feu de vot socialista i refugi del PSC en cas de perdre la Generalitat) i per altre banda la ERC que volia aprovar tant si com no la llei de vegueries. Interessos que han deixat de banda el territori, els uns per l’Àrea Metropolitana i no voler la vegueria del Penedès i els altres per acceptar qualsevol pacte per poder justificar el pacte del segon tripartit.
Amb tot això han deixat el Penedès sense Vegueria.
El Penedès és un territori de plana i muntanya des de Montserrat, fins al Mediterrani, i des del Llobregat fins el Gaià. Es una territori identificat amb les vinyes i conegut pels seus vins (D.O. Penedès) i Caves. La gent que hi vivim estem clarament identificats amb aquest territori i amb el seu paisatge.
La proximitat amb Barcelona ens marca i ens condiciona sobretot al Garraf i a l’Alt Penedès, però també ho fa la ciutat de Tarragona, sobretot al Baix Penedès. Aquests condicionants no ens eximeixen de poder defensar les ganes i la voluntat de tenir la nostre Vegueria. Aquesta Vegueria no ens allunya dels uns ni dels altres, simplement ens ha de permetre governar-nos amb aquelles competències que permeti la nova llei.
Les noves vegueries no han de representar en cap moment més administració, no més papers, ni més persones a l’administració, cal que substitueixin les diputacions, es un pas indispensable.
Jo personalment hem sento certament decebut amb aquesta nova llei.
Quan defensem que les persones tenim un sentiment d’arrelament als diferents territoris, siguin propis o no, cal que pensem també en nosaltres. La gent del Penedès tenim un clar sentiment de pertinença al Penedès.
Des del Penedès molts Ajuntaments hem estat defensant la Vegueria pròpia, en representació del territori i del nostres veïns i veïnes, ara el nostre govern ens ha decebut, però això no treu que com a Alcalde i com a Penedesenc, seguiré lluitant per tal que les nostres comarques i aquesta terra de vinyes, vins i caves esdevingui un territori clarament diferenciat en els plànols i que tingui sentit i sentiment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Estem assistint bocabadats a un debat estèril en els moments en que vivim: estic parlant de les Vegueries, de la Llei de Vegueries, tot tractat des del meu punt de vista, sense coneixements profunds del tema però interessat en el mateix com el que més.
Al Penedès en especial s’ha tractat abastament aquesta problemàtic atès que en tot moment tothom s’ha plantejat, des de la plataforma, amb el recolzament dels Consells Comarcals, Ajuntaments, entitats i associacions empresarials, la necessitat de que “si s’arriba a fer la Llei de Vegueries”, el Penedès sigui una d’elles, englobant l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i part de l’Anoia.
La nova distribució territorial de Catalunya ha de ser un tema cabdal, parlat amb molt de temps, ben explicat al territori i sense les presses que ara es pretenen, amb enfrontaments entre alcaldes d’un mateix partit per temes com la capitalitat o el nom de la Vegueria (parlo de Tarragona i Reus), amb diferents opinions sobre el nombre, 6, 7, 8 ó 9, segons les diferents opinions, si cal fer la Vegueria dels Pirineus o no pel tema de les comunicacions transversals... vaja, que tot plegat s’ha convertit en un batibull i a menys d’un any d’unes eleccions al Parlament de Catalunya.
En aquestes circumstàncies estem parlant d’un fracàs segur i per tant, val la pena ocupar-se, de moment, d’altres temes cabdals com ara, com ho fem tots plegats per sortir de la crisi o al menys com ajudar a fer-ho.
I no perquè no sigui necessària la Llei de Vegueries, al contrari, tan sols per la seva cabdal importància es fa imprescindible fer-ho bé. Ha de ser una Llei totalment consensuada i escoltant el territori, tothom ha de tenir la sensació de que “no és una administració més” sinó que és una “nova administració” que el que fa es substituir un sistema imposat per un altra de propi, però que no s’afegeix al garbuix actual d’administracions de les que el ciutadà depen.
Pot ser des del món polític no es capta prou la sensació de la població davant d’aquest tema, però asseguro que la gent del carrer “no te cap percepció del que li estan parlant” i els polítics sembla que visquin d’esquena al territori on viuen.
Cal fer pedagogia, cal ser clar i honest en les actuacions i afirmacions. No volem polítics que s’aferrin a algun tema com a un clau roent per tal de conservar la cadira, passi el que passi, peti qui peti.
És una opinió molt personal, però ARA NO ES HORA.
Quan sigui l’hora,
La Vegueria del Penedès ha de ser una realitat.
Podeu veure algunes visions diferents del temes a les següents adreces:
http://josep-perera-papiol.bloc.cat/post/9988/274072
http://josep-perera-papiol.bloc.cat/post/9988/274368
Publica un comentari a l'entrada