ARTICLE A L'AVUI DEL 31 de desembre de 2009
Mas condiciona el suport de la federació a la creació de vuit vegueries com a mínim i a la constitució d'una àrea metropolitana "no política"
Puigcercós manté que la llei s'aprovarà al gener i ICV en recela
Sandra Arenas
A l'espera que els socis del tripartit segellin un acord sobre la nova distribució territorial de Catalunya, CiU comença a fixar les seves condicions de cara a la negociació quan el projecte passi pel Parlament. La federació nacionalista no preveu una llei que no inclogui la vegueria del Penedès -l'avantprojecte que prepara el govern no la considera- i que no deixi clar que les diputacions passen a millor vida i se substitueixen pels consells de vegueria.
L'avantprojecte que la conselleria de Governació -a mans d'Esquerra- està negociant amb els socis del PSC no estableix la creació de la vegueria del Penedès, una reivindicació històrica d'ERC que, segons els republicans, encara és possible perquè la redacció de l'avantprojecte obre la porta a la creació de noves vegueries. Els convergents censuren que d'entrada es limiti a set la xifra de vegueries i que no es busqui el consens abans de donar-hi llum verda. De fet, el projecte ha provocat diversos incendis al territori -ahir mateix, amb una concentració a Tarragona- i ha posat en estat d'alerta alguns municipis comandats pel PSC, que han demanat que s'ajorni el debat.
Crítiques d'ERC al PSC
Les discrepàncies entre membres del govern sobre aquesta qüestió es van tornar a fer evidents amb l'alerta del conseller Joan Saura, que creu que la llei, prevista a l'Estatut, naixerà "tocada de mort" si no té un ampli suport. Tot i així, el màxim representant d'ICV a l'executiu va confiar que en un termini de quinze dies s'arribi a un acord, tant al si del govern com amb el territori. Esquerra, que vol fer bandera de la llei en la recta final de la legislatura, manté que el consell executiu hi donarà llum verda al gener, o bé el 5 o bé el 12. Així ho va manifestar el president d'ERC, Joan Puigcercós, que va fer una crida a "superar el provincianisme" que al seu parer fonamenta alguns dels recels territorials.
En privat gairebé tothom dóna per fet que la llei no veurà la llum aquesta legislatura. El procés marca que, un cop superat el tràmit al govern, és el Parlament qui agafa la patata calenta. De fet, una de les sospites de CiU és que la conselleria del republicà Jordi Ausàs vol passar com més aviat millor la pilota als grups de la cambra catalana. El president de la federació nacionalista, Artur Mas, va apuntar que el debat està provocant un altre "vodevil", a l'estil "del de l'impost de successions". Pel que fa a la llei de l'àrea metropolitana, Mas també va avisar que ha de servir per millorar la prestació de serveis, i no pas per crear una mena de contrapoder de la Generalitat. "Que no serveixi per fer política", va manifestar.
dijous, 31 de desembre del 2009
dijous, 17 de desembre del 2009
ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ DEL PENEDÈS I LA VEGUERIA DEL PENEDÈS
Ahir per la tarda al Parlament de Catalunya es va donar via lliure a constituir la comissió que ha de modificar la llei pertinent per afegir l’àmbit de planificació del Penedès.
Ho va defensar el parlamentari de CiU Joan Raventós, en la línia de la defensa del territori, del paisatge penedesenc, d’aquest territori com a ròtula entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Aquest territori entre el Llobregat ( Pont del Diable) i el Gaià (Arc de Barà), i entre el Mediterrani i Montserrat, territori de Vinyes, cellers i Persones. En la defensa de l’àmbit cal dir que es de domini públic que l’existència dels àmbits fins avui ha estat clarament vinculada a l’existència futura de les vegueries, en les mateixes circumscripcions.
Els Diputats de PSC (Sr. Lavandera) i ICV (Sr. Milà) van defensar que els àmbits de planificació i les vegueries no eren conseqüència l’un de l’altre, i que per tant el fet de aconseguir ara l’àmbit no volia dir que després esdevindria la Vegueria, i en tot cas si era per ells no seria així.
El Diputat d’ERC (Sr. Carrillo), va dir que donava suport a l’àmbit i que la Vegueria ja es veuria en el Futur, mentre pel matí el Conseller de Governació (Hble. Sr. Ausàs) va dir a l’Avui que Catalunya només tindria 7 Vegueries, es a dir la del Penedès NO.
Després de sentir el debat, he arribat a la conclusió que la gent de PSC i ICV no volen que el Penedès esdevingui Vegueria. Per a ells el Penedès es aquell espai entre Barcelona i Tarragona que ha d’esdevenir zona de creixement i desenvolupament de Barcelona per arribar a ser com el Baix Llobregat, es a dir Àrea Metropolitana.
Si resulta que la gent de CiU volen que el Penedès esdevingui Vegueria caldrà en el futur un govern que pugui decidir-ho. Aquest govern no pot ser altre en que el pal de paller sigui CiU.
El primer pas ja l’hem aconseguit, properament tindrem l’àmbit territorial de Planificació, el següent serà aconseguir la Vegueria PENEDÈS.
Ho va defensar el parlamentari de CiU Joan Raventós, en la línia de la defensa del territori, del paisatge penedesenc, d’aquest territori com a ròtula entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Aquest territori entre el Llobregat ( Pont del Diable) i el Gaià (Arc de Barà), i entre el Mediterrani i Montserrat, territori de Vinyes, cellers i Persones. En la defensa de l’àmbit cal dir que es de domini públic que l’existència dels àmbits fins avui ha estat clarament vinculada a l’existència futura de les vegueries, en les mateixes circumscripcions.
Els Diputats de PSC (Sr. Lavandera) i ICV (Sr. Milà) van defensar que els àmbits de planificació i les vegueries no eren conseqüència l’un de l’altre, i que per tant el fet de aconseguir ara l’àmbit no volia dir que després esdevindria la Vegueria, i en tot cas si era per ells no seria així.
El Diputat d’ERC (Sr. Carrillo), va dir que donava suport a l’àmbit i que la Vegueria ja es veuria en el Futur, mentre pel matí el Conseller de Governació (Hble. Sr. Ausàs) va dir a l’Avui que Catalunya només tindria 7 Vegueries, es a dir la del Penedès NO.
Després de sentir el debat, he arribat a la conclusió que la gent de PSC i ICV no volen que el Penedès esdevingui Vegueria. Per a ells el Penedès es aquell espai entre Barcelona i Tarragona que ha d’esdevenir zona de creixement i desenvolupament de Barcelona per arribar a ser com el Baix Llobregat, es a dir Àrea Metropolitana.
Si resulta que la gent de CiU volen que el Penedès esdevingui Vegueria caldrà en el futur un govern que pugui decidir-ho. Aquest govern no pot ser altre en que el pal de paller sigui CiU.
El primer pas ja l’hem aconseguit, properament tindrem l’àmbit territorial de Planificació, el següent serà aconseguir la Vegueria PENEDÈS.
dimecres, 16 de desembre del 2009
PLE AJUNTAMENT DE LES CABANYES 16/12/2009
Avui hem tingut Ple a l’Ajuntament de Les Cabanyes. Hem aprovat el Pressupost municipal pel 2010 amb increments en les partides que afecten a les Persones, polítiques socials i polítiques culturals, esportives i de festes.
Aquests dos conceptes s’enduen el 60 % de l’augment del pressupost municipal.
El pressupost ordinari augmenta per donar serveis a les persones i serveis al municipi.
El pressupost d’inversions augmenta gràcies a les subvencions aconseguides pel govern de CiU i això repercuteix en mes obres per millorar la qualitat de vida de tots els cabanyencs i cabanyenques.
Hem adjudicat les obres del carrer cinc i dels nous vestidors del camp de futbol.
Hem licitat les obres de l’ampliació del cementiri i de la reforma de l’edifici de l’Ajuntament.
Estem complint.
També teníem dins l’ordre del dia la Moció de suport a la Comissió LES CABANYES DECIDEIX per convocar una consulta sobre la independència de Catalunya.
El Grup municipal de CiU hi ha donat suport amb l’objectiu de millorar la democràcia, de donar suport a un grup de gent que vol fer una consulta.
El fet de les consultes va lligat amb el Dret dels ciutadans a Decidir. Això és democràcia.
La oposició (PM-PSC) no hi ha donat suport, perquè el fons identitari no els hi agrada. Però hi ha un problema, fa una setmana van repartir un document pels veïns del poble on demanaven fer consultes a tots els veïns i veïnes sobre el pressupost municipal i d’altres temes que afecten a la gent de Les Cabanyes.
Podríem estar-hi d’acord, però cal estar a les verdes i a les madures.
NOSALTRES HI SOM.
Personalment penso que el poble sempre ha de donar la seva opinió, altre cosa es que desprès es pugui aplicar, però inicialment cal consultar.
Aquests dos conceptes s’enduen el 60 % de l’augment del pressupost municipal.
El pressupost ordinari augmenta per donar serveis a les persones i serveis al municipi.
El pressupost d’inversions augmenta gràcies a les subvencions aconseguides pel govern de CiU i això repercuteix en mes obres per millorar la qualitat de vida de tots els cabanyencs i cabanyenques.
Hem adjudicat les obres del carrer cinc i dels nous vestidors del camp de futbol.
Hem licitat les obres de l’ampliació del cementiri i de la reforma de l’edifici de l’Ajuntament.
Estem complint.
També teníem dins l’ordre del dia la Moció de suport a la Comissió LES CABANYES DECIDEIX per convocar una consulta sobre la independència de Catalunya.
El Grup municipal de CiU hi ha donat suport amb l’objectiu de millorar la democràcia, de donar suport a un grup de gent que vol fer una consulta.
El fet de les consultes va lligat amb el Dret dels ciutadans a Decidir. Això és democràcia.
La oposició (PM-PSC) no hi ha donat suport, perquè el fons identitari no els hi agrada. Però hi ha un problema, fa una setmana van repartir un document pels veïns del poble on demanaven fer consultes a tots els veïns i veïnes sobre el pressupost municipal i d’altres temes que afecten a la gent de Les Cabanyes.
Podríem estar-hi d’acord, però cal estar a les verdes i a les madures.
NOSALTRES HI SOM.
Personalment penso que el poble sempre ha de donar la seva opinió, altre cosa es que desprès es pugui aplicar, però inicialment cal consultar.
diumenge, 8 de novembre del 2009
FALTA DE TRANSPARÈNCIA AL TRIPARTIT
FALTA DE TRANSPARÈNCIA
En democràcia l’acció del govern sempre ha de poder ser controlada per l’oposició. El govern ha de governar i l’oposició ha de controlar al govern, es tracta d’això. A l’Ajuntament de Les Cabanyes funciona així. No sempre ha estat així, però des de que governa CiU a Les Cabanyes ha estat així.
Personalment crec que es bo que sigui així, tot hi que a vegades, en els que governem ens comporti algun maldecap que altre. Al Cap i a la fi pel poble es bo que sigui així.
El que no puc entendre es que la oposició al govern de la Generalitat de Catalunya faci temps que intenta saber dels informes del govern i no els pugui tenir.
S’ha demanat l’empara del President del Parlament i aquest després de fer grans declaracions a favor de la regeneració democràtica i a favor de la nova llei electoral, no fa complir les lleis existents que l’obliguen a que el govern de la Generalitat de Catalunya doni aquesta documentació a l’oposició.
Estic indignat, aquesta no és la transparència que ens havien dit. Ens deien que serien els més transparents, i resulta que son els menys transparents.
En l’últim govern Pujol, va dimitir el secretari de comunicació per no donar explicacions clares sobre algunes enquestes, i ara que?.
En democràcia l’acció del govern sempre ha de poder ser controlada per l’oposició. El govern ha de governar i l’oposició ha de controlar al govern, es tracta d’això. A l’Ajuntament de Les Cabanyes funciona així. No sempre ha estat així, però des de que governa CiU a Les Cabanyes ha estat així.
Personalment crec que es bo que sigui així, tot hi que a vegades, en els que governem ens comporti algun maldecap que altre. Al Cap i a la fi pel poble es bo que sigui així.
El que no puc entendre es que la oposició al govern de la Generalitat de Catalunya faci temps que intenta saber dels informes del govern i no els pugui tenir.
S’ha demanat l’empara del President del Parlament i aquest després de fer grans declaracions a favor de la regeneració democràtica i a favor de la nova llei electoral, no fa complir les lleis existents que l’obliguen a que el govern de la Generalitat de Catalunya doni aquesta documentació a l’oposició.
Estic indignat, aquesta no és la transparència que ens havien dit. Ens deien que serien els més transparents, i resulta que son els menys transparents.
En l’últim govern Pujol, va dimitir el secretari de comunicació per no donar explicacions clares sobre algunes enquestes, i ara que?.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
ARTICLE FORÇA ACLARIDOR
JORDI BARBETA (La Vanguardia 1/11/2009
La situación política es mala o muy mala para la inmensa mayoría de los ciudadanos y la situación económica asusta a cuatro de cada cinco catalanes y a nueve de cada diez españoles, según datos de Noxa. El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, inspira poca o ninguna confianza a tres de cada cuatro españoles, y el líder de la oposición, Mariano Rajoy, que es la única persona que podría sustituirle en condiciones de normalidad democrática, todavía inspira menos.
Es hasta cierto punto lógico, cuando tanta gente se ha quedado sin trabajo en tan poco tiempo. El país va camino de los cinco millones de parados. Los organismos internacionales aseguran que España será el último país del área occidental en recuperarse, pero no tienen ni idea de cuándo empezará. El Gobierno lleva semanas prácticamente desaparecido de las portadas de los periódicos con la excepción de su sonora derrota en el debate de presupuestos, que todos los medios subrayaron como la evidencia de que el Ejecutivo es incapaz de generar confianza. Se las prometía felices Zapatero con su agenda internacional que había de convertirle en líder planetario, pero su mayor ofensiva diplomática, con visita incluida a la Casa Blanca, ha pasado inadvertida: la prensa capitalina anda ensimismada con las diversas crisis que afectan al principal partido de la oposición, mientras los medios catalanes se entregan en cuerpo y alma al doble ejercicio de la autoflagelación y el linchamiento tras descubrirse que el mecenas del orfeón era un vulgar ladrón.
Ni siquiera cuando el golpe del 23-F la democracia española se vio tan débil. Hay psicosis de corrupción política generalizada y obsérvese que afecta sobre todo a las tres fuerzas políticas PSOE, PP y CiU que suelen relevarse en la articulación de mayorías parlamentarias estables. Y es precisamente en esta circunstancia que se ha abierto un conflicto de incalculables consecuencias entre un juez y políticos de todas las tendencias. El magistrado de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón está pendiente de que el Tribunal Supremo decida si le juzga o no por prevaricación y de que el Consejo General del Poder Judicial le suspenda o no de sus funciones. Todas las querellas e iniciativas contra Garzón tienen procedencia política y el juez de la Audiencia Nacional se emplea a fondo contra los políticos, sean del PP (Gürtel), socialistas (Santa Coloma) o nacionalistas (Pretoria), hasta el punto que en el caso catalán ordena prisión incondicional para los políticos y en cambio concede la libertad bajo fianza a otros detenidos con mayor número de imputaciones. ¿Qué se diría y qué ocurriría si tras meter a tantos políticos en la cárcel, el juez Garzón fuera suspendido, juzgado o condenado? Otro juez, Antonio Di Pietro, fue capaz de acabar con el sistema de partidos de una democracia tan sólida como la italiana. Luego se dedicó a la política. De Garzón se sabe que tiene ambición política, lo que no ha trascendido todavía es si es monárquico o republicano.
La situación política es mala o muy mala para la inmensa mayoría de los ciudadanos y la situación económica asusta a cuatro de cada cinco catalanes y a nueve de cada diez españoles, según datos de Noxa. El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, inspira poca o ninguna confianza a tres de cada cuatro españoles, y el líder de la oposición, Mariano Rajoy, que es la única persona que podría sustituirle en condiciones de normalidad democrática, todavía inspira menos.
Es hasta cierto punto lógico, cuando tanta gente se ha quedado sin trabajo en tan poco tiempo. El país va camino de los cinco millones de parados. Los organismos internacionales aseguran que España será el último país del área occidental en recuperarse, pero no tienen ni idea de cuándo empezará. El Gobierno lleva semanas prácticamente desaparecido de las portadas de los periódicos con la excepción de su sonora derrota en el debate de presupuestos, que todos los medios subrayaron como la evidencia de que el Ejecutivo es incapaz de generar confianza. Se las prometía felices Zapatero con su agenda internacional que había de convertirle en líder planetario, pero su mayor ofensiva diplomática, con visita incluida a la Casa Blanca, ha pasado inadvertida: la prensa capitalina anda ensimismada con las diversas crisis que afectan al principal partido de la oposición, mientras los medios catalanes se entregan en cuerpo y alma al doble ejercicio de la autoflagelación y el linchamiento tras descubrirse que el mecenas del orfeón era un vulgar ladrón.
Ni siquiera cuando el golpe del 23-F la democracia española se vio tan débil. Hay psicosis de corrupción política generalizada y obsérvese que afecta sobre todo a las tres fuerzas políticas PSOE, PP y CiU que suelen relevarse en la articulación de mayorías parlamentarias estables. Y es precisamente en esta circunstancia que se ha abierto un conflicto de incalculables consecuencias entre un juez y políticos de todas las tendencias. El magistrado de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón está pendiente de que el Tribunal Supremo decida si le juzga o no por prevaricación y de que el Consejo General del Poder Judicial le suspenda o no de sus funciones. Todas las querellas e iniciativas contra Garzón tienen procedencia política y el juez de la Audiencia Nacional se emplea a fondo contra los políticos, sean del PP (Gürtel), socialistas (Santa Coloma) o nacionalistas (Pretoria), hasta el punto que en el caso catalán ordena prisión incondicional para los políticos y en cambio concede la libertad bajo fianza a otros detenidos con mayor número de imputaciones. ¿Qué se diría y qué ocurriría si tras meter a tantos políticos en la cárcel, el juez Garzón fuera suspendido, juzgado o condenado? Otro juez, Antonio Di Pietro, fue capaz de acabar con el sistema de partidos de una democracia tan sólida como la italiana. Luego se dedicó a la política. De Garzón se sabe que tiene ambición política, lo que no ha trascendido todavía es si es monárquico o republicano.
dilluns, 13 de juliol del 2009
EL NOU SISTEMA DE FINANAÇAMENT. NO ES EL DE L'ESTATUT.
Aquest nou sistema de finançament es això, un nou sistema com els anteriors.
Amb la creació de les autonomies a l’estat Espanyol es va finançar aquestes amb un fons estatal, que l’estat decidia.
Amb l’acord entre el President Pujol (CiU) i en Felipe Gonzalez (PSOE) es va filar una mica més prim i dins d’aquest fons es va incorporar que una part seria el 15 % de l’IRPF més els ja cedits. Una millora que ningú critica ara ( ni el PSC), però que va ser molt insuficient, però una millora per Catalunya.
Amb l’acord entre el President Pujol (CiU) i en José Mª Aznar (PP) es va filar encara més prim, millorant del 15 % al 30 % de l’IRPF, una part de l’iva i dels impostos especials a més dels ja cedits. Aquest nou acord ha comportat que la Generalitat de Catalunya hagi passat dels 12.000 milions d’euros al 2002 fins al 22.000 milions d’euros al 2008. Bé aquests 10.000 milions d’euros de més que la Generalitat de Catalunya que tant critiquen PSC, ERC i ICV son els diners que tant malament gestionen.
Ahir, diumenge 12 de juliol de 2009, es va acordar un nou sistema de finançament. Aquest acord entre José Montilla (PSC) i José Luís Rodriguez Zapatero ( PSOE), no és l’acorda’t en l’estatut entre Artur Mas (CiU) i José Luís Rodriguez Zapatero ( PSOE). Podem detallar article per article però es faria molt llarg. Només cal dir que l’estatut diu que cal acordar el sistema en una comissió bilateral (no s’ha fet), que cal que es desenvolupi en 4 anys ( ho faran en 5 anys), si apliquem el que diu l’estatut hauríem d’arribar en 4 anys a més diners dels 3.500 milions que ens diuen.
Tal hi com ha de ser Convergència i Unió no pot estar d’acord amb aquest acord. Hi ho hem de dir.
NO ES EL NOSTRE SISTEMA.
Ara tampoc l’impugnarem, ja que això seria dolent per Catalunya. Perdríem el pactat.
CAL QUE TINGUEM LES MANS LLIURES PER PODER ACTUAR EN EL FUTUR.
Amb la creació de les autonomies a l’estat Espanyol es va finançar aquestes amb un fons estatal, que l’estat decidia.
Amb l’acord entre el President Pujol (CiU) i en Felipe Gonzalez (PSOE) es va filar una mica més prim i dins d’aquest fons es va incorporar que una part seria el 15 % de l’IRPF més els ja cedits. Una millora que ningú critica ara ( ni el PSC), però que va ser molt insuficient, però una millora per Catalunya.
Amb l’acord entre el President Pujol (CiU) i en José Mª Aznar (PP) es va filar encara més prim, millorant del 15 % al 30 % de l’IRPF, una part de l’iva i dels impostos especials a més dels ja cedits. Aquest nou acord ha comportat que la Generalitat de Catalunya hagi passat dels 12.000 milions d’euros al 2002 fins al 22.000 milions d’euros al 2008. Bé aquests 10.000 milions d’euros de més que la Generalitat de Catalunya que tant critiquen PSC, ERC i ICV son els diners que tant malament gestionen.
Ahir, diumenge 12 de juliol de 2009, es va acordar un nou sistema de finançament. Aquest acord entre José Montilla (PSC) i José Luís Rodriguez Zapatero ( PSOE), no és l’acorda’t en l’estatut entre Artur Mas (CiU) i José Luís Rodriguez Zapatero ( PSOE). Podem detallar article per article però es faria molt llarg. Només cal dir que l’estatut diu que cal acordar el sistema en una comissió bilateral (no s’ha fet), que cal que es desenvolupi en 4 anys ( ho faran en 5 anys), si apliquem el que diu l’estatut hauríem d’arribar en 4 anys a més diners dels 3.500 milions que ens diuen.
Tal hi com ha de ser Convergència i Unió no pot estar d’acord amb aquest acord. Hi ho hem de dir.
NO ES EL NOSTRE SISTEMA.
Ara tampoc l’impugnarem, ja que això seria dolent per Catalunya. Perdríem el pactat.
CAL QUE TINGUEM LES MANS LLIURES PER PODER ACTUAR EN EL FUTUR.
divendres, 27 de març del 2009
EL PENEDÈS
És una gran extensió de territori entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Es el país de la vinya per excel·lència de Catalunya. Des del Pont del Diable de Martorell i fins a l’arc de Barà, i des del Mediterrani i fins a les Muntanyes de Montserrat. Paisatge de Vinyes i Muntanyes.
El seu producte per excel·lència els vins Blancs, Rosats, Negres i Caves. Gent treballadora i emprenedora.
Si vens al Penedès trobaràs un paisatge de vinyes, una gastronomia que acompanyada amb els seus vins i caves, es immillorable.
Aquesta setmana hem presentat el que serà la IGP del Gall del Penedès, un nou icona per la gastronomia del Penedès i pel Penedès en general.
El Turisme del Penedès està en plena expansió, Turisme Rural, Enoturisme, Rutes del Vi i del Cava. Cal seguir treballant en aquest àmbit.
Cal aprofitar aquesta feina que s’està fent per potenciar aquest territori pel present i sobretot pel futur.
diumenge, 15 de març del 2009
ELS JOVES
Tota societat necessita d’una generació de joves amb ganes de fer coses. El que en diem gent emprenedora. Joves amb voluntat de passar-ho bé, però també de fer coses pels altres. A Catalunya no es diferent, però cal que algú escolti i tingui ganes de col·laborar amb la gent jove.
Sens dubte a Catalunya la gent jove té ganes i voluntats, es important que com a país que som no els defraudem.
A Les Cabanyes, el meu poble, no son diferents, i des de l'Ajuntament tenim ganes d’ajudar-los i de que facin coses. Ara hi ha un grup molt cohesionat, amb interès, divers i fantàstic.
Les polítiques de joventut son necessàries i molt importants per a ells i per a tota la societat, ja que precisament son el futur.
diumenge, 8 de març del 2009
OBRES A LES CABANYES PEL 2009
Aquest 2009 estem fent obres, entre d'altres,
Canalització del gas.
Substitució de la xarxa d'aigua (PVC per PoliEtilé)
Ampliació Llar d'Infants.
Ampliació Cementiri.
Restauració Rectoria Sant Valentí.
Cami de passeig al Bosc del Martí.
Pavimentació Carrer Tretze.
Terres de cautxú als Parcs infantils.
Seguim treballant.
Aquest 2009 estem fent obres, entre d'altres,
Canalització del gas.
Substitució de la xarxa d'aigua (PVC per PoliEtilé)
Ampliació Llar d'Infants.
Ampliació Cementiri.
Restauració Rectoria Sant Valentí.
Cami de passeig al Bosc del Martí.
Pavimentació Carrer Tretze.
Terres de cautxú als Parcs infantils.
Seguim treballant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
